Enric Serra, el deixeble

L'Enric Serra és de les últimes incorporacions a la Colla Garnatxa. Un escalenc amb arrels garrotxines que ha trobat a Palafrugell un grup d'amics amb els que crear projectes únics i compartir vivències, més enllà de les Festes de Primavera. Ens explica que el sobrenom de "deixeble" li ve perquè és un noi molt observador. És curiós i li agrada aprendre, no té por de res. Li agrada estar al costat dels millors per veure la seva feina. S'atreveix amb tot, ho prova tot i així evoluciona.
Enric, defineix-te amb 3 paraules
Atent, treballador, competitiu.
Com vas començar en el món de les carrosses? Quant fa d’això?
Vaig começar l'any 2011, després d'uns quants anys veure la meva dona sortir em vaig animar.
De totes les carrosses que has fet, quina destacaries? Per què?
Malefici gòtic. Aquest ha sigut l'any que he treballat més a fons en el projecte. De mica en mica, des que vaig començar cada any hi he anat dedicant més temps i més passió a la carrossa. Aquesta darrera, potser no és la que ens ha portat més feina però el resultat ha sigut una carrossa molt elegant i plena de detalls. A més, crec que és l'any en el que s'ha fusionat més la carrossa i la comparsa.
Què destacaries de la Colla Garnatxa?
Que som més que una colla. Cadascú ha arribat en moments diferents, sense ser amic de ningú o coneixent a poques persones i al final hem conseguit ser una colla d'amics. Tots som molt diferents, de diferents edats i amb diferents històries personals, però quan estem junts ens entenem a la perfecció i a part de treballar passem grans estones junts.
Explica’ns com és un dia qualsevol a la nau amb la Colla Garnatxa
Buff! Treballem una estoneta, ens entaulem compartint batalletes, històries i rialles i quan ens adonem que s'ha fet molt tard tornem a treballar un xic més.
Què és el que més t’agrada fer? I el que menys?
No hi ha res que m'agradi fer en especial. Sempre estem tots disponibles per fer qualsevol cosa, però m'agrada aprendre, provar coses noves de qualsevol àmbit. No importa si és pintura, ninos o soldar, cada part és important pel resultat final.

Què creus que ha de transmetre una carrossa?
Espectacularitat. Crec que la primera impressió és el que marca el públic. La idea és que des de la carrossa de la música, passant per la comparsa i la carrossa gran, tot ha de ser un únic concepte, ha de transmetre la mateixa sensació, les mateixes emocions.
Cada any busquem innovar amb quelcom diferent, busquem aquella idea que encara ningú ha fet; però cada any és més difícil.
Com et sents el diumenge del carroussel quan veus la carrossa sortint de la nau?
Cansat. És broma, bueno no... Estem cansats, però és molt emocionant veure el resultat de la feina feta durant tot un any i costa aguantar les lagrimes de l'emoció.
Quin és per a tu el millor moment d’aquest dia?
Potser aquest, quan veig la carrossa al carrer per primera vegada. I si a més tenim la sort de guanyar, aquest moment es converteix en el més emocionant.
Ja heu pensat en el tema pel 2018? A tu quin t’agradaria que fos?
Si, fa temps que s'hi treballa, però no n'hi ha cap encara de concret. Hi ha moltes idees però falta decidir-se per un. No puc dir quin és el que més m'agradaria. Ara mateix, ja estic molt influenciat per les diferents idees que hi ha sobre la taula.
Què t’agrada fer quan no fas carrossa?
Viatjar, córrer i gaudir d'un bon vi i un bon menjar.
Un color
El groc.
Un material
El poliuretà.
Una forma
Qualsevol amb línees rectes.
Una carrossa Garnatxa
Malefici gòtic.
Moltes gràcies Enric! Estem molt contents de poder conèixer-vos una mica més. Amb vosaltres estem més a prop dels carrossaires i de la vostra realitat.
Endavant amb la feina que feu!